RETRATS
11 de juny - 30 de juliol de 2022
L'aparició de la fotografia en el segle XIX va suposar un canvi decisiu en la tradició del retrat, fins llavors un privilegi reservat a l'aristocràcia i l'alta burgesia.
El primer procediment fotogràfic va ser ideat per Niépce el 1824, autor de la primera fotografia que es conserva, Vista des de la finestra a Le Gras, datada del 1826. Durant els primers anys, paisatges i natures mortes van ser els temes preferits perquè, per problemes tècnics, el temps d'exposició que calia per fixar la imatge era molt llarg.
Però des de la invenció del daguerreotip el 1839, que va reduir considerablement el temps d'exposició, i de la càmera de quatre objectius patentada per Disdéri el 1851 —que permetia obtenir una sèrie de vuit imatges a les quals va anomenar carte de visite—, el retrat...es va convertir en un dels gèneres més populars de la fotografia. Gràcies al seu baix cost, al seu petit format i a la possibilitat de reproducció, es va posar de moda. Tot i que també va tenir detractors.
L’any 1859 la fotografia participa per primera vegada al Saló de Belles Arts de París. En un article publicat a la Revue Française, “Le publique moderne et la photographie ”, dedicat a la secció fotogràfica del Saló, Baudelaire escriu:
«En matèria de pintura i d'estatuària, el Credo actual de les gents de món […] és aquest: “Crec en la naturalesa i no crec més que en la naturalesa (hi ha bones raons per a això). Crec que l'art és i no pot ser més que la reproducció exacta de la naturalesa […] D'aquesta manera, la indústria que ens donaria un resultat idèntic a la naturalesa seria l'art absolut”. Un Déu venjador ha atès els precs d'aquesta multitud. Daguerre va ser el seu Messies. I llavors es diu: “Com que la fotografia ens dona totes les garanties desitjables d'exactitud (això creuen, els insensats!), l'art és la fotografia”. A partir d'aquest moment, la societat immunda es va precipitar, com un sol Narcís, a contemplar la seva trivial imatge sobre el metall. Una bogeria, un fanatisme extraordinari es va apoderar de tots aquests nous adoradors del sol.»
A34 participa a la tercera edició del festival Lumínic amb obres d'Antoni Bernad, Francesc Català-Roca, Lucien Clergue, Colita, Denise Colomb, Jeff Cowen, Robert Doisneau, Pepe Lamarca, Oriol Maspons, Isabel Muñoz, Leopoldo Pomés, Marc Trivier i Joan Vilatobà.
Joan Vilatobà, circa 1903-1905
Joan Vilatobà, circa 1903-1905
Joan Vilatobà, circa 1903-1905
Joan Vilatobà, circa 1904-1910
Joan Vilatobà, circa 1904-1905
Denise Colomb, 1954
Lucien Clergue, 1955
Robert Doisneau, 1955
Marc Trivier, 1981
Marc Trivier, 1981
Marc Trivier, 1983
Oriol Maspons, circa 1955
Català-Roca, 1959
Català-Roca, circa 1953
Català-Roca, circa 1955
Català-Roca, circa 1955
Català-Roca, circa 1964
Leopoldo Pomés, 1959
Leopoldo Pomés, 1964
Antoni Bernad, 1966
Antoni Bernad, 1996
Colita, 1968
Colita, 1969
Pepe Lamarca, 1973
Isabel Muñoz, 1995
Isabel Muñoz, 2005
Jeff Cowen, 2007
Jeff Cowen, 2005
>
<