El 27 de setembre de 2018 la Galeria A34 inaugura la primera exposició individual a Barcelona de l’artista brasiler Macaparana (José de Souza Oliveira Filho, Macaparana, 1952).

Macaparana -conegut pel nom de la seva ciutat natal des del 1979- presenta la seva primera mostra individual el 1970 a Recife. El 1972 es trasllada a Rio de Janeiro on coneix Ferreira Gullar, Lygia Clark, Lygia Pape i Amilcar de Castro. Des del 1973 viu i treballa a São Paulo.

Després d’uns inicis surrealistes, el 1983 presenta a la galeria de Mônica Filgueiras de Almeida de São Paulo una exposició que homenatja Torres-García. “L’univers geomètric sempre fou una part important de la meva vida perquè estava a tot arreu; a les façanes, a la decoració dels carrers durant el carnaval, en l’art tribal. [...] Joaquín Torres-García fou un descobriment per a mi. Quan vaig veure el seu treball per primer cop, immediatament vaig recordar la meva infantesa i adolescència a Pernambuco. [...] Tots els seus elements i símbols em resultaven molt familiars.” Durant aquesta mostra, que marca la fi de la seva etapa figurativa, coneix el pintor neoconcret Willys de Castro que, a partir d’aquest moment, serà amic seu i referent intel·lectual.

Macaparana manté l’esperit del moviment Neoconcret i també el de l’abstracció geomètrica que s’inicia en Malevich i altres constructivistes russos de la primera avantguarda en els anys deu, es desplega al llarg dels anys vint i trenta amb els neoplàstics holandesos, determinats autors de la Bauhaus, els membres dels esmentats grups Cercle et Carré i Abstraction-Création, i el suís Max Bill.

Treballa sobretot amb paper, cartolina i cartró. Els seus cartrons tenen petites incisions o estan directament perforats amb altres formes geomètriques, que creen un interessant joc de buits i plens, i d’ombres, a la manera dels baixos relleus. La seva obra és molt arquitectònica i, en certa forma, remet a l’esplèndida arquitectura brasilera del Moviment Modern. També hi és latent la música, tan essencial en bona part de l’art geomètric del segle XX; l’artista treballa sovint en sèries, amb els conceptes de tema i variacions, i de ritme.

L’exposició Macaparana-Barcelona inclou una trentena d’obres que abasten des del 2004 fins a les seves creacions més recents. Entre les quals, una sèrie dedicada a l’artista suïssa Sophie Taeuber-Arp.