Pocs escultors s’han dedicat tant a l’obra gràfica com Chillida.

El seus primers gravats són dos aiguaforts del 1959. A partir d’aleshores crea més de 600 estampes —litografies, serigrafies, xilografies, puntes seques, aiguatintes i, sobretot, aiguaforts— en les que tan sols fa servir dos colors: el blanc i el negre.

«Con el blanco y con el negro es con lo que se produce, a mi juicio, la dialéctica más poderosa y la más elemental. Hablo de elemental en el sentido de que todo lo decisivo se puede decir sólo con estos dos colores.»

L’exposició aplega una selecció de trenta gravats creats entre 1961 i 1994, la major part abstractes tot i que també figuratius. Una recopilació que, com tota l’obra de Chillida, té molta relació amb la música, en la que ritme, temps i silenci juguen un paper fonamental.